Tal com el seu nom indica, oblidar-me’n significa un record.
Pot significar el record de bons records com quan dues persones estan juntes en parella. També significa amor veritable.
Basat en la tradició cristiana, la història sobre els no oblidats és que Déu passejava pel jardí de l’Edèn. Va veure una flor blava i li va demanar el nom. La flor era una flor tímida i va xiuxiuejar que havia oblidat el seu nom. Déu va canviar el nom de la flor per oblidar-me de no dir que no oblidarà la flor.
Com a història per als amants, els no oblidats es van esmentar per primera vegada en una llegenda sobre un home i el seu amor que caminaven al costat del riu Danubi. Van veure les belles flors blaves que tenia aquesta planta creixent en un illot al mig del riu. L’home va saltar a l’aigua per aconseguir les flors blaves pel seu amor. Tot i que el corrent era fort, l’home va creuar el riu amb seguretat i va aconseguir les flors. No obstant això, en el seu viatge de tornada al seu amor, va ser arrossegat pels ràpids.
Abans que desaparegués completament, va llançar al seu amor el ram dels no m’oblidessin i va cridar que no m’oblidessin. Va portar aquestes flors als cabells fins al dia que va morir i mai no se’n va oblidar.
Una altra història parla d’un viatger que veu una flor que no havia vist mai. Quan va recollir la flor, la muntanya es va obrir en una caverna plena de tresors. En la seva sorpresa, va deixar caure la flor que deia oblidar-me. La muntanya es va tancar i el tresor es va perdre per sempre.
Les flors dels no oblidats quasi sempre tenen una història relacionada amb l’amor. Principalment, si les parelles portessin l’oblit de mi com una guirlanda, mai els oblidarien els seus amants.
Les persones que no m’obliden són plantes medicinals. Les seves parts, com les arrels, les fulles i les flors, s’utilitzen per fer tractaments contra les hemorràgies nasals i els trastorns respiratoris. Són usos no demostrats per a aquesta planta verinosa. Les persones que no m’obliden mai no s’han de fer internament. El seu extracte és per a ús tòpic.